Sindrome d’ asperger

La síndrome o trastorn d’Asperger s’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil desintegratiu i lasíndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l’espectre autista. El terme “síndrome d’Asperger” fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger,[1] un psiquiatre i pediatre austríac que va ser el primer en descriure la síndrome d’Asperger, i no va rebre el reconeixement internacional fins a la dècada de 1990. Fou inclòs per primera vegada pel manual diagnòstic DSM-IV el 1994.
La síndrome d’Asperger és reconegut avui dia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD) de caràcter sever i crònic, caracteritzat per una limitació significativa de les capacitats de relació i comportament social.