972641405

info@medicalsalus.com

Plaça Nova, 9, La Bisbal d’Empordà

Català

Psicologia Infantil-Juvenil i Psicopedagogia

El Servei Psicopedagògic és un projecte que es va iniciar fa 8 anys, amb la finalitat de donar resposta d’ una manera integral a les necessitats de nens, adolescents i de les seves famílies en el camp de la salut mental i l’ educació. Compta amb un equip Professional multidisciplinari altament qualificats integrat per especialistes en Psicologia Clínica Infanto-Juvenil, Psicopedagogia i Logopèdia que ha anat evolucionant, actualitzant-se en noves tècniques terapèutiques per a la millora de la qualitat de vida de la població infantil i juvenil.

Proporcionem el suport, els recursos i les solucions que el teu fill/a necessita per un millor desenvolupament personal, familiar, social i escolar. L’ Objectiu és millorar i optimitzar el desenvolupament, el benestar emocional, les habilitats socials i el rendiment acadèmic de nens i adolescents.

La nostra diferència consisteix en oferir tractaments innovadors centrats en l’ eficàcia i l’ eficiència, fen us de nous mètodes de tractament i noves tecnologies.

Prevenció

En aquest sentit, partim de l’ idea que qualsevol intervenció terapèutica és més efectiva si s’ aborda des de l’ inici d’ un trastorn.

Orientació Diagnòstica

El Servei de Psicologia Infantil- Juvenil de Medical Salus, en funció de la demanda familiar, escolar i/o pediàtrica, establirà un diagnòstic rigorós de problemàtica emocional, comportamental i/o d’ aprenentatge que permetrà guiar el tractament terapèutic i/o reeducatiu.

Intervenció Terapèutica

Un cop realitzada la fase diagnòstic, es porta a terme una proposta de tractament. En tots els casos, l’ abordatge terapèutic és totalment individualitzat, personalitzat i multidisciplinari. Aquestes habilitats es treballen de forma estructurada perquè desprès puguin ser aplicades a nivell escolar, familiar i/o social.

Conegui els trastorns

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és el trastorn psiquiàtric més freqüent en la infància. S’estima que el pateix el 5% de la població infantil-juvenil, el que equival a un o dos nens per aula.
Aquest trastorn és biològic, d’origen neurològic, provocat per un desequilibri entre dos neurotransmissors cerebrals: la noradrenalina i la dopamina, que afecten directament a les àrees del cervell responsables de l’autocontrol i de la inhibició del comportament inadequat.
El TDAH provoca en el nen les següents alteracions en la seva conducta:
• Hiperactivitat: Presenta un nivell superior d’activitat donada la seva edat.
• Impulsivitat: Té dificultat per controlar les seves conductes, emocions i pensaments.
• Inatenció: Té una gran dificultat o incapacitat per a prestar atenció i concentrar-se.
Aquests símptomes no sempre estan presents conjuntament existeixen diferents subtipus de TDAH i es manifesten en almenys dos ambients de la vida del nen (casa, escola, etc.). Els nens són més propensos a patir TDAH que les nenes en una proporció de quatre a un.

És una dificultat d’aprenentatge en què la capacitat d’un nen per llegir o escriure està per sota del seu nivell d’intel·ligència. Es tendeix a fer servir aquest terme de manera àmplia davant de qualsevol problema de lectura. Parlant amb propietat, la dislèxia és la dificultat per llegir causada per un impediment cerebral relacionat amb la capacitat de visualització de les paraules. En llenguatge mèdic es diu ceguesa congènita de les paraules; els mestres la solen denominar impediment per llegir.
La gent amb dislèxia sol invertir les lletres quan tracta d’escriure una paraula encara que sàpiguen lletrejar. També solen escriure algunes lletres a l’inrevés o invertides. La lectura és difícil perquè no poden distingir determinades lletres o les inverteixen mentalment. Encara que fins fa poc es qualificava als nens amb dislèxia com “incapacitats per aprendre”, la majoria poden aprendre i els seus problemes no estan relacionats amb la intel·ligència. De fet, molts dislèxics són molt intel·ligents i alguns arriben a un èxit extraordinari.
Causes
No hi ha cap seguretat sobre la causa de la dislèxia. Es creu que l’origen és una falta del sistema nerviós central en la seva habilitat per organitzar símbols gràfics.

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) és un grup de trastorns del desenvolupament cerebral. Apareix en la infància i engloba diagnòstics relacionats amb dèficit en la comunicació, dificultats per integrar-se socialment, una exagerada dependència a les rutines i hàbits quotidians, i una alta intolerància a qualsevol canvi o la frustració.
Encara que no es reconeixen causes específiques dels trastorns de l’espectre autista, diversos factors de risc han estat identificats i és possible que contribueixin al desenvolupament del TEA.
Factors de risc genètics
Els resultats d’estudis en famílies i en bessons suggereixen que els factors genètics tenen un paper en l’etiologia de l’autisme i altres trastorns del desenvolupament.
Factors de risc prenatals i perinatals
Una sèrie de complicacions prenatals i perinatals han estat reportades com possibles factors de risc per autisme. Aquestes inclouen diabetis gestacional, edat materna i paterna major a 30 anys, hemorràgies després del tercer trimestre, ús de medicació durant l’embaràs i meconi en el líquid amniòtic. Tot i que les investigacions no són concloents respecte de la relació d’aquests factors amb l’autisme, cadascun d’aquests ha estat identificat més freqüentment en nens amb autisme, en comparació dels seus germans no autistes o altres nens amb desenvolupament normal.

La síndrome o trastorn d’Asperger s’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil desintegratiu i lasíndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l’espectre autista. El terme “síndrome d’Asperger” fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger,[1] un psiquiatre i pediatre austríac que va ser el primer en descriure la síndrome d’Asperger, i no va rebre el reconeixement internacional fins a la dècada de 1990. Fou inclòs per primera vegada pel manual diagnòstic DSM-IV el 1994.
La síndrome d’Asperger és reconegut avui dia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD) de caràcter sever i crònic, caracteritzat per una limitació significativa de les capacitats de relació i comportament social.

El trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) és un dels trastorns d’ansietat, juntament amb les fòbies específiques, fòbia social, trastorn per estrès postraumàtic, agorafòbia,pànic i trastorn obsessivo-compulsiu.
L’ansietat pot ser considerada una reacció d’alerta normal i en certs casos és necessària. Tot i així, hi ha uns límits dins la normalitat. Així doncs, el TAG es caracteritza per un patró de preocupació, ansietat i persistent respecte una varietat d’esdeveniments o activitats. Pot afectar tant a població adulta com a nens. Per poder fer un diagnòstic els símptomes han de persistir mínim 6 mesos.

El trastorn negativista desafiant o també denominat “trastorn de les ànsies de llibertat” és una categoria nosològica inclosa en el Manual Diagnòstic i Estadístic (DSM-IV) de l’American Psychiatric Association, on és descrit com un patró continu de comportament desobedient, hostil i desafiant cap a les figures d’autoritat, el qual va més enllà de la conducta infantil normal.
Per complir els criteris del DSM-IV-TR, s’han de prendre en compte certs factors. Primer, el desafiament ha de ser prou sever com per interferir amb la seva habilitat per funcionar a l’escola, llar o la comunitat. Segon, el desafiament no ha de provenir d’algun altre trastorn, tal com la depressió, ansietat o un trastorn de conducta de major severitat (de tal manera que llavors no seria un trastorn en si sinó part de l’altre trastorn). Tercer, les conductes problema de la nena o nen han estat succeint almenys durant sis mesos.

Segons Rodríguez-Sacristán (1987) són alumnes que tenen “un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar las normes socials acceptades”.
Són “els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o retador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l’edat de l’individu afectat i les característiques de la societat en la que viu”.Partim de la idea de que els trastorns de conducta no són una entitat clínica constituïda, manifesta una dificultat de maduració emocional i de créixer com a persona i que els trastorns de conducta són la manifestació objectiva d’un suposat patiment psíquic de naturalesa específica.

Els TCA són trastorns mentals caracteritzats per un comportament patològic davant de la ingesta alimentària i una obsessió pel control de pes. Són trastorns d’origen multifactorial, originats per la interacció de diferents causes d’origen biològic, psicològic,
Els TCA més coneguts són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també n’existeixen d’altres, com el trastorn per afartament, l’ortorèxia (l’obsessió pel menjar sa), i la vigorèxia (l’obsessió per l’exercici físic).
Els TCA són malalties greus però es poden curar si la persona fa tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en TCA. Són tractaments llargs i complexes. Un tret habitual d’aquests trastorns és lamanca de consciència de malaltia per part de la persona afectada. Això vol dir que la persona afectada no és capaç d’identificar les conseqüències negatives del trastorn, ni de la necessitat de fer tractament, ni tampoc dels beneficis d’aquest. Aquest fet dificulta l’adherència al tractament en alguns casos. Si això succeeix, el paper de la família és especialment important per intentar que la persona afectada rebi el tractament que necessita tot i que no col·labori en rebre’l.

Els Trastorns Psicosomàtics són els quadres clínics amb símptomes físics que no estan provocats per causes orgàniques, o que, si ho estan, aquests símptomes es veuen incrementats per causes psicològiques.
Normalment, les persones que pateixen un trastorn psicosomàtic visiten diferents especialistes en medicina i cap d’ells troba la causa dels seus símptomes. La psicologia sol ser l’últim recurs per als pacients, que normalment desconeixen aquest trastorn, i els sorprèn saber que els símptomes físics també poden tenir causes psicològiques.
És fàcil veure que hi ha una relació entre el cos i la ment. És un fet que està demostrat, i que a més podem comprovar quan els símptomes que experimentem quan algú ens espanta i experimentem, per exemple, taquicàrdia, sensacions incòmodes a l’estómac, ofec, marejos, etc. El mateix succeeix amb molts dels símptomes dels que no trobem la causa orgànica que els origina.
Alguns dels trastorns psicosomàtics més freqüents són els trastorns cutanis (picors, acne, dermatitis, urticària i alopècia areata), trastorns gastrointestinals (còlon irritable, gastritis crònica, úlcera pèptica, restrenyiment), endocrins (hipertiroïdisme i hipotiroïdisme), migranyes i cefalees tensionals . en la seva habilitat per organitzar símbols gràfics.

Aprengui els signes d’alarma Cerqui per l’edat del seu fill i pel tipus de síntoma que presenti

Primera Infància

És el període de desenvolupament amb major capacitat de canvi ja que el cervell encara s’està formant. Comprèn des del naixement fins a l’etapa preescolar . En aquesta etapa evolutiva l’ infant comença a pensar, a emocionar-se, a parlar i a córrer. Es relaciona amb l’ entorn i comença a fe us de les seves experiències. És el moment més idoni per prevenir, detectar, diagnosticar i tractar qualsevol trastorn neurobiològic i/o psicoeducatiu que són de més fàcil solució.

Aprenentatge

  • Trastorn de l’atenció i memòria.
  • La influència de l’educació en l’aprenentatge
  • Dificultats d’orientació visuoespaials i seqüències temporals.
  • Alteració en l’organització de la lateralitat.
  • Alteració de la capacitat intel·lectual.

Llenguatge i Comunicacio

  • Retard simple de la parla.
  • Retard del llenguatge.
  • Trastorns de la parla i quequeig (disfèmia).
  • Alteracions en la comunicació i interacció social.

Comportament

  • Alteracions emocionals.
  • Alteracions de l’estat d’ànim.
  • Conductes negatives i desafiants.
  • Conductes hiperactives.
  • Trastorns funcionals del comportament i Rebequeries.

Alimentació

  • Rebuig al menjar.
  • Alteracions de les conductes educatives alimentàries.
  • Pica i Mericisme.
  • Restrenyiment i diarrea funcionals.
  • Vòmits funcionals.

Son

  • Alteracions en l’hàbit de la son.
  • Por a dormir.
  • Insomni, hipersomni i apnea obstructiva.
  • Terrors nocturns, somnambulisme i bruxisme.
  • Somniloqui i narcolèpsia.

Psicomotricitat

  • Signes d’alarma als 3 i 6 mesos.
  • Signes d’alarma als 9 i 12 mesos.
  • Signes d’alarma als 18 i 24 mesos.
  • Signes d’alarma als 3 anys,
  • Signes d’alarma als 4 i 5 anys.

Etapa Escolar

És el període de desenvolupament que comprèn des de l’ inici escolar i finalitza amb l’adolescència.
En aquesta etapa evolutiva, l’Infant entra en un període on ha de sortir de casa seva i entrar en un món desconegut, on les persones que formen la seva família i el seu món fins a aquest moment es queden fora. El contacte del nen amb la societat, el farà que requereixi noves habilitats i destreses. El seu èxit o fracàs en aquesta etapa dependrà en part de les habilitats que hagi desenvolupat en els seus anys de vida anteriors. Per una altra banda, el grup d’ amics passa a ser un referent important que es constitueix en un dels eixos centrals del desenvolupament en l’ etapa escolar; la relació amb els pares canvia, iniciant-se un procés gradual d’ independència i autonomia.

 

Alteracions en els Aprenentatges

  • Dificultats de l’aprenentatge.
  • Alteracions de la lectura, escriptura, ortografia i càlcul.
  • Alteracions de la capacitat intel·lectual.
  • Alteracions de l’atenció i de la memòria.
  • Trastorn de l’aprenentatge no verbal.

Trastorns emocionals

  • Pors desproporcionades i persistents.
  • Sobrepreocupació excessiva i anticipatòria.
  • Ansietat en allunyar-se dels pares.
  • Queixes somàtiques.
  • Obsessions i compulsions.

Alteracions de la Comunicació

  • Manca d’habilitats socials.
  • Dificultats en la comunicació familiar.
  • Alteracions lleus de la comunicació i interacció social.
  • Alteracions greus de la comunicació i interacció social.
  • Mutisme.

Trastorns psicosomàtics

  • Dolors abdominals, mals de cap i altres somatitzacions.
  • Alteracions alimentàries i de la son.
  • Alteracions en el control d’esfínters.
  • Trastorns conversius.
  • Plaques de pelada.

Trastorn de l'estat d'ànim

  • Sentiments de tristesa, pessimisme i apatia.
  • Humor inestable i irritabilitat.
  • Menyspreu personal i/o idees de mort.
  • Descens del rendiment acadèmic.
  • Eufòria i excitació excessiva.

Trastorns de conducta

  • Dificultats per assumir normes.
  • Impulsivitat.
  • Hiperactivitat.
  • Desafiament.
  • Agressions i mentides.

Adolescència

És l’etapa de transició entre la infància i la vida adulta
És un etapa que es caracteritza per un continu esforç per assolir un satisfactori coneixement personal i per un comiat de les dependències infantils. Es produeixen continus i inesperats canvis que es mouen entre les llibertats del passat i les responsabilitats del futur.És també i fonamentalment una etapa de benvinguts canvis, benvingudes crisis i benvingudes adaptacions

Trastorns de la conducta

  • Desobediència sistemàtica.
  • Agressions físiques freqüents.
  • Robatoris i mentides.
  • Conductes sexuals inadequades.
  • Consum de tòxics.

Trastorns de l'estat d'ànim

  • Tristesa, pessimisme i apatia.
  • Menyspreu personal i/o idees de mort.
  • Descens del rendiment acadèmic.
  • Irritabilitat i mal humor.
  • Eufòria i excitació excessiva.

Trastorn de la conducta alimentària

  • A qui afecta?
  • Pèrdua de pes.
  • Restricció alimentària greu.
  • Increment de l’activitat física i amenorrea.
  • Irritabilitat, retraïment social, tristesa i obsessivitat.
  • Distorsió de la imatge corporal.
  • Atipades i vòmits postprandials reiterats.

Abús de substàncies i adicions

  • Pèrdua de pes, fatiga i ulls vermells.
  • Canvis d’humor molt freqüents.
  • Deteriorament de la higiene personal.
  • Deteriorament de l’atenció i memòria.
  • Adicions a videojocs i internet.

Trastorns psicòtics

  • Què és un trastorn psicòtic?
  • Manifestacions afectives estranyes.
  • Deliris i al·lucinacions.
  • Retraïment, passivitat i introversió excessiva.
  • Interès absorbent per qüestions extravagants.

Trastorns emocionals

  • Queixes somàtiques.
  • Pors excessives i injustificades
  • Sobre preocupació i perfeccionisme excessiu.
  • Obsessions i compulsions
  • Resistència a les relacions socials i vinculació familiar excessiva
Abrir chat
Hola
¿En qué podemos ayudarte?