REBUIG AL MENJAR 

 

El nen al néixer pot presentar irritabilitat i manifestar un rebuig a la succió en l’ alletament, pot plorar o mossegar. Un període d’adaptació, és normal, però pot generalitzar-se i produir un rebuig a l’ alletament. És important diferenciar aquest aspecte de la irritabilitat que causen els còlics, la irritabilitat pels plors de demanda i pels problemes en la succió.

 

A la primera infància s’aprèn el rebuig abans que el plaer, forma part desenvolupament del jo del nen, al desig d’independència i de practicar noves habilitats. Es manté per captar l’atenció de l’entorn.

 

De vegades, hi ha lactants que no mostren interès pels aliments i no els reclamen. Sovint indica la presència d’un nen plàcid, encara que també pot ser un símptoma de retard.

 

Als dos primers mesos, és normal que per la somnolència faci rebuig a l’aliment i més tard, és normal en lactants que hagin obtingut l’aliment més ràpidament. Pot ser anòmala si es conseqüència d’ una immaduresa o si apareix de sobte o es selectiu.

 

Ens podem trobar un rebuig normal a les quantitats; en aquest cas és molt millor respectar un petit període adaptatiu, però si es massa l’alimentació pot empitjorar.
Cal diferenciar entre el rebuig al menjar de l’aversió a aliments específics o a la seva presentació.

 

El fet que el nen no mengi sovint espanta als pares i fa que adoptin una dinàmica angoixant envers el menjar o amb excés d’atenció al nen, fet que desencadena i manté el rebuig a menjar, en un nen que troba el context idoni per captar l’atenció. Si es tenen pautes rígides sobre el menjar, i per tant ansietat de complir-les, tot això influirà i molt negativament en el desig de menjar del nen. El tractament inclou essencialment pautes educatives per pares.

 

« Tornar