Trastorns conversius

 

S’anomena trastorn conversiu responent a la hipòtesis de que el nen converteix un conflicte psicològic inconscient en un trastorn físic, disminuint l’ansietat i mantenint aquest conflicte fora de la seva consciència.

 

En els trastorns conversius s’observen símptomes o dèficits que afecten a les funcions motrius o sensorials ( sistemes neuromuscular i sensorial ) i que podrien suggerir un trastorn neurològic o una malaltia mèdica, però que no procedeixen realment de cap malaltia coneguda ni són explicables per la mateixa.

 

Es considera que els factors psicològics estan associats als símptomes presentats ja que s’observa que  l’inici o l’empitjorament del trastorn està correlacionat temporalment amb conflictes psicològics o esdeveniments estressants.

 

Els símptomes que presenta el nen no estan produïts intencionalment ni simulats i cal diferenciar-ho d’un diagnòstic de trastorn factici o de simulació. Els símptomes motors més observables són alteracions de la coordinació i de l’equilibri, paràlisis o debilitat muscular localitzada, afonia, dificultat per deglutir, nus a la gola, retenció urinària.

 

Els símptomes sensorials poden ser falta de sensibilitat tàctil i dolorosa, ceguera, sordesa i fins i tot al.lucinacions o pseudocrisis comicials.

 

Es diagnosticarà un trastorn conversiu només si s’ha descartat en un examen mèdic exhaustiu una causa neurològica i si el nen pateix un malestar significatiu.

 

 

« Tornar