TDH

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és el trastorn psiquiàtric més freqüent en la infància. S’estima que el pateix el 5% de la població infantil-juvenil, el que equival a un o dos nens per aula.
Aquest trastorn és biològic, d’origen neurològic, provocat per un desequilibri entre dos neurotransmissors cerebrals: la noradrenalina i la dopamina, que afecten directament a les àrees del cervell responsables de l’autocontrol i de la inhibició del comportament inadequat.
El TDAH provoca en el nen les següents alteracions en la seva conducta:
• Hiperactivitat: Presenta un nivell superior d’activitat donada la seva edat.
• Impulsivitat: Té dificultat per controlar les seves conductes, emocions i pensaments.
• Inatenció: Té una gran dificultat o incapacitat per a prestar atenció i concentrar-se.
Aquests símptomes no sempre estan presents conjuntament existeixen diferents subtipus de TDAH i es manifesten en almenys dos ambients de la vida del nen (casa, escola, etc.). Els nens són més propensos a patir TDAH que les nenes en una proporció de quatre a un.