■ Traumatologia esportiva.
■ Cirurgia artroscòpica (espatlla, genoll i turmell).
■ Cirurgia percutània del peu.
■ Atroplastias.
■ Cirurgia amb làser.
■ Ortopèdia infantil.
Les dues especialitats mèdiques tenen objectius i enfocaments diferents, tot i que sovint col·laboren i se sobreposen en diverses àrees del tractament del sistema musculoesquelètic.
La traumatologia és la branca de la medicina que se centra principalment en el diagnòstic, tractament i rehabilitació de lesions traumàtiques. Aquestes lesions són causades per accidents, caigudes o esdeveniments esportius. Els traumatòlegs són professionals formats per gestionar emergències i proporcionar un tractament adequat per recuperar la funcionalitat del pacient.
Les condicions tractades pels traumatòlegs inclouen:
L’ortopèdia es dedica a la diagnosi i tractament de deformitats congènites i adquirides del sistema musculoesquelètic, així com de les malalties degeneratives. Els ortopedistes treballen en la correcció de problemes de creixement, patologies relacionades amb l’envelliment i lesions cròniques que afecten els ossos i les articulacions.
Algunes de les condicions més freqüents que tracta l’ortopèdia inclouen:
Els ortopedistes solen treballar en equip amb traumatòlegs, ja que les condicions en aquest àmbit poden requerir una atenció integrada i multidisciplinària.
Les malalties musculosquelètiques són diverses i poden afectar la qualitat de vida dels pacients de manera significativa. Aquesta secció explora algunes de les condicions més comunes i els tractaments disponibles per a cada una d’elles.
Les fractures es produeixen quan un os es trenca com a conseqüència d’una lesió traumàtica o d’un esforç excessiu. Poden classificar-se en fractures obertes, on l’os ha penetrat la pell, i fractures tancades, en les quals l’os no ha trencat la superfície cutània. La gravetat d’una fractura pot variar, afectant la rehabilitació del pacient.
En els casos de fractures severes, és necessària una intervenció quirúrgica per a realinear els fragments d’os. Aquest tipus de tractament pot incloure:
Ambdues tècniques ajuden a garantir que l’os torni a unir-se de manera correcta i eficient.
Després d’una fractura, la fisioteràpia és fonamental per restaurar la mobilitat i força de l’extremitat afectada. Els objectius d’aquest tractament impliquen:
La fisioteràpia ajuda a la recuperació gradual i a la prevenció de complicacions futures.
Els esguinços són lesions freqüents que afecten els lligaments d’una articulació. Es produeixen principalment a causa d’un estirament excessiu o d’un moviment brusco. Els signes inclouen dolor, inflamació i dificultat per moure l’articulació afectada.
El maneig d’un esguinç pot incloure:
En casos més severes, pot ser necessari un tractament quirúrgic, com la reparació de lligaments danyats.
L’osteoporosi és una malaltia degenerativa que provoca una disminució de la densitat òssia, augmentant el risc de fractures. Aquesta condició sovint no presenta símptomes fins que es produeix una fractura.
La prevenció de l’osteoporosi implica:
Un estil de vida saludable pot contribuir significativament a mantenir la salut òssia al llarg dels anys.
Les patologies degeneratives, com l’artrosi, afecten les articulacions i fan que el cartílag que les cobreix es desgasti. Això pot conduir a dolor articular i limitació de moviments. La gestió d’aquestes condicions pot incloure:
En situacions avançades, pot ser necessari considerar un reemplaçament articular com a opció de tractament final.
El diagnòstic precís de les lesions musculoesquelètiques és fonamental per establir un tractament adequat. Exigeix una combinació de tècniques d’imatge i avaluacions clíniques per determinar l’estat dels ossos, articulacions i teixits tous afectats.
Les radiografies són la tècnica d’imatge més utilitzada en traumatologia i ortopèdia per diagnosticar fractures i altres lesions. Aquestes imatges permeten als professionals observar l’estructura òssia i detectar anomalies, així com avaluar l’amplitud de les lesions.
La resonància magnètica (RM) és una tècnica d’imatge que utilitza camps magnètics i ones de ràdio per obtenir imatges detallades dels teixits tous, incloent músculs, tendons i lligaments. La seva utilització és particularment útil per:
La RM no emet radiació, la qual cosa la fa preferible per a pacients amb diverses condicions o per a seguiments de lesions.
L’electromiografia (EMG) és una prova que avalua l’activitat elèctrica dels músculs i la seva connexió amb els nervis. S’utilitza en casos on es sospita que hi ha afectacions nervioses, com les neuropaties o lesions que comprometen la funció muscular. A través d’unes petites agulles que són introduïdes en el múscul, es poden obtenir registres de l’activitat elèctrica, permetent detectar:
Aquesta tècnica ajuda a aprofundir en el diagnòstic i guiar el tractament adequat segons el tipus de lesió identificada.
Els tractaments quirúrgics són essencials per a la reparació de lesions greus i la correcció de deformitats en el sistema musculoesquelètic. Aquests procediments es duen a terme per especialistes amb l’objectiu de millorar la funció i la qualitat de vida dels pacients.
El reemplaçament articular és una intervenció quirúrgica que consisteix a substituir una articulació danyada per una pròtesi artificial. Aquesta tècnica és habitual en pacients amb artritis severa o amb lesions que afecten la capacitat de moviment de les articulacions. Els artroplàsties més comunes són de genoll i de cadera.
La cirurgia implica una sèrie de passos que inclouen:
El postoperatori pot requerir fisioteràpia per facilitar la recuperació i millorar la mobilitat. La majoria dels pacients reporten una millora significativa en el dolor i la funcionalitat després del procediment.
L’artroscòpia és una tècnica mínimament invasiva que permet als cirurgians avaluar i tractar lesions dins de les articulacions. Utilitza un petit instrument anomenat artroscopi, que és un tub amb una càmera i llum, introduït a través d’una incisió petita.
Aquesta tècnica és particularment útil per a:
Els avantatges de l’artroscòpia inclouen un temps de recuperació més ràpid, menys dolor postoperatori i un menor risc d’infecció. Els pacients usualment poden reprendre les seves activitats normals en un període més curt en comparació amb les cirurgies obertes.
El tractament no quirúrgic és fonamental en la gestió de les lesions i malalties del sistema musculoesquelètic. A través d’estratègies terapèutiques variades, es busca la recuperació funcional i una millora en la qualitat de vida del pacient sense la necessitat d’intervencions invasives.
La fisioteràpia és una disciplina essencial en la recuperació de lesions i dolències del sistema musculoesquelètic. Els professionals solen dissenyar programes personalitzats que inclouen exercicis especialitzats i tècniques de rehabilitació. Els objectius principals són la restauració de la mobilitat, reducció del dolor i enfortiment muscular.
Els medicaments juguen un paper crucial en el control del dolor i la inflamació associada a les lesions musculoesquelètiques. Es poden classificar en diverses categories, cadascuna amb un mecanisme d’acció diferent.
La prevenció és un aspecte fonamental per garantir una bona salut musculoesquelètica i evitar lesions o trastorns crònics. Implementar mesures preventives permet reduir el risc d’accidents i millorar la qualitat de vida.
Les estratègies de prevenció es poden classificar en diferents categories, incloent:
L’activitat física regular és clau en la prevenció de trastorns com l’osteoporosi. Mantenir un pes saludable i practicar exercicis de força i flexibilitat ajuda a conservar la massa òssia i la mobilitat articular.
A més, és important prestar atenció al calçat utilitzat. Unes sabates inadequades poden provocar lesions en els peus, genolls i malucs. Cal optar per calçat que proporcioni un bon suport i amortigui els impactes adequadament.
Els professionals de la salut recomanen realitzar revisions mèdiques regulars per avaluar la salut musculoesquelètica i detectar qualsevol problema en fases inicials. Això permet actuar de manera proactiva abans que sorgeixin complicacions majors.
La conscienciació sobre la importància del descans i la recuperació també és vital. Evitar la sobrecàrrega muscular i garantir períodes adequats de recuperació ajuda a prevenir lesions i fatiga crònica.
Finalment, la formació en tècniques de mobilització segures, tant en l’àmbit laboral com esportiu, és essencial per minimitzar el risc d’accidents i millorar la seguretat personal.
El tractament de les lesions i malalties del sistema musculoesquelètic requereix un enfocament integral. La col·laboració entre diversos professionals de la salut és fonamental per proporcionar una atenció completa i efectiva.
La cooperació entre especialitats mèdiques és essencial per aconseguir els millors resultats en el tractament de les condicions musculoesquelètiques. Els metges traumatòlegs i ortopedistes treballen en conjunt amb altres especialistes com fisioterapeutes, metges de medicina esportiva, nutricionistes i terapeutes ocupacionals. Aquesta interacció facilita un enfocament més holístic i personalitzat per abordar les necessitats de cada pacient.
El seguiment clínic és un component clau en el tractament de les lesions musculoesquelètiques. Garantir que els pacients rebin una avaluació contínua permet als professionals de la salut ajustar els plans de tractament segons l’evolució de la seva condició. Aquesta supervisió constant pot incloure revisions periòdiques, proves d’imatge addicionals i avaluacions de la resposta al tractament.
La consulta amb un especialista és fonamental en cas de patir una lesió o dolor crònic. Reconèixer els símptomes i saber quan buscar ajuda pot marcar la diferència en la recuperació i el tractament adequat.
Hi ha diversos símptomes que poden indicar la necessitat de consultar un metge especialitzat en traumatologia o ortopèdia. La seva detecció precoç pot ser clau per a un bon pronòstic. Alguns dels símptomes més comuns inclouen:
És important saber què situacions requereixen una atenció urgent. En alguns casos, la promptitud en la intervenció pot determinar l’èxit del tractament i la recuperació. Alguns casos d’urgència inclouen:
