Psicomotricitat

La Psicomotricitat és la Psicologia del Moviment. Això vol dir que el nostre cos està connectat amb la nostra ment i les nostres emocions. Quan es realitza una acció, aquesta va acompanyada d’un pensament i una emoció.

Els primers esquemes mentals es forgen a partir del moviment, per la qual cosa és molt important que ens moguem. Especialment en els primers sis anys de vida, s’ha d’aprofitar la plasticitat del cervell i estimular que es generin major quantitat de connexions neuronals. Això es pot fer per mitjà del moviment del cos.

La Psicomotricitat permet el desenvolupament integral de la persona, perquè aborda l’individu com un tot tenint en compte el seu aspecte afectiu, el social, l’intel·lectual i el motriu. És una disciplina sobre la qual es basa tot aprenentatge i el seu objectiu és ajudar a expressar les emocions a través del cos afavorint el desenvolupament, ja que la persona explora, investiga, viu les seves emocions i conflictes, aprèn a superar situacions, a enfrontar als seus límits , a les seves pors i desitjos, a relacionar-se amb els altres ia assumir rols.

 La Psicomotricitat és eficaç per anar desenvolupant la forma individual de ser i estar en la vida i l’adaptació a la societat en la qual vivim, sense deixar de ser el que cadascú és. La pràctica psicomotriu afavoreix el desenvolupament de la persona alhora que potencia les seves capacitats.

El psicomotricista és qui “escolta” el moviment, el gest, la postura i la paraula (tant pròpia com de l’altre); per, a partir d’elles, comunicar-se. També ofereix oportunitats que permetin desenvolupar adequadament el potencial de qui assisteix a les sessions de psicomotricitat. Així mateix, detecta les possibles dificultats que podrien estar afectant la seva evolució, per treballar-hi i aconseguir l’autonomia personal.

La psicomotricitat té diferents camps d’intervenció:
La psicomotricitat educativa és adreçada a infants i els ofereix varietat d’opcions que afavoreixen la creació de vincles, l’exploració, la millora del moviment, la comunicació, el reconeixement de les normes, l’expressió de les emocions, facilita la capacitat de concentració, comunicació i relació, i enforteix el autoestima i l’autonomia. Estimula la creativitat com a mitjà d’expressió i els brinda eines per a la solució de problemes.