TRASTORNS DE L’ ATENCIÓ I MEMÒRIA

 

Els infants al néixer, tot i que manquen de control conscient sobre la seva atenció, tendeixen a atendre a uns estímuls més que a altres. A mesura que els nens creixen, aquesta atenció, a conseqüència de l’ experiència, l’ exploració de l’ entorn i els aprenentatges es torna més voluntària i cogntiva.

 

A partir dels 2 anys l’ atenció és més controlada i orientada cap a un objectiu. Els nens guanyen control sobre la seva atenció i són capaç de dirigir-la cap a la informació que necessiten e ignoren la que no és important pel seu propòsit. El nen serà capaç de pensar quines són les conseqüències de les seves accions.

 

A partir dels 3 anys els infants poden focalitzar l’atenció en activitats que els hi motiven i de curta durada. Als 3 anys els hi agrada molt prestar atenció per escoltar contes.  L ‘inici de l’atenció sostinguda els permet interessar-se, participar de l’entorn i facilitar la dinàmica del joc.

 

Al partir dels 4 anys, l’atenció comença a esser més estratègica, ja no desitgen, per exemple, sols escoltar els contes sinó mirar-los i intentar entendre les seves imatges en períodes més llargs de temps. En aquesta etapa, el nen si ha perdut un objecte, serà capaç de buscar-lo mirant els llocs on l’ha vist per última vegada. Als 4 anys l’atenció sostinguda i selectiva sostinguda els hi permet no sols jocs sinó també aprenentatges de major temps de durada.

 

L’atenció es coordina amb altres processos cognitius com la memòria, el raonament i la resolució de problemes.

Els infants que no desenvolupen la capacitat atencional, sovint presenten problemes de l’aprenentatge. És a l’ inici de etapa preescolar quan es pot detectar un trastorn de l’atenció.

« Tornar