TRASTORNS DE LA PARLA I QUEQUEIG (DISFÈMIA)

 

El nen pot presentar un trastorn de la parla quan sèrie de conductes lingüístiques desviades anòmales, peculiars, de caràcter permanent i que presenten gran resistència a la reeducació. La parla no es realitza adequadament perquè es troben afectats els òrgans motrius que hi intervenen (llavis, llengua, dents, paladar i respiració).

 

Els trastorns de la parla són els següents:

 

a)  Dislàlia: trastorn en l’articulació dels fonemes que consisteix en l’absència, alteració o substitució d’un o més fonemes de causa benigna o per una possible patología en els òrgans fonoarticulatoris. Trobem 3 tipus de dislàlia:

 

1.  Evolutiva: es produeix durant el desenvolupament de la parla fins als 4 anys ( els sons fricatius com la “r” fins els 5 anys ). Habitualment dins d’aquesta edat no precisa correcció i expressa una certa lentitud benigne.
 

2.  Funcional: deguda a un mal funcionament del òrgans que intervenen a la parla. Es  corregeix segons el so a partir dels quatre anys. Coincideix amb dificultats en el desenvolupament de la psicomotricitat fina o amb causes ambientals i/o educatives.

 
Dificultats més comuns:
 

■ Omissió: omet el fonema que no sap pronunciar. Pot ometre una síl.laba.
■ Substitució: un so es canvia per un altre al principi, mig o final d’una paraula.
■ Inserció: afegeix un so que no correspon i que li serveix de recolzament (“drosa” per rosa ).
■ Distorsió: deformació del so degut a una imperfecta posició dels òrgans fonoarticulatoris.

Segons el so afectat trobem diferents tipus:

« Tornar